La veig entre la multitud,
m’encisa, no puc deixar de mirar-la,
voltejo i voltejo, però torno a ella.
Sento que la vull agafar i abraçar,
la vull tenir entre els meus braços,
m’agradaria emportar-me-la a casa,
per així poder cada dia pentinar-li els
seus cabells de llana, amb els meus dits,
arreglar-li els plecs de vestit,
posar el cinturonet de vellut ben llis,
estarrufar-li les floretes de les sabates .
Deixar-la de nou el seu lloc,
amb la cama creuada, i mirant-la
des de lluny, acostar els meus dits
als llavis, i amb una suau bufada
tirar-li un peto, perquè és tan sensible.
Fany Alberich
Reus, 2o de juny de 2011
Fany Alberich
Reus, 2o de juny de 2011