Llibre amb grans dosis d'originalitat, innocència, sentit de d'humor.... o potser esnobisme, insubstancialitat i frivolitat? sobre tot també, “provocació”.
Provocació perquè promet un debat encès, com el que vam tenir el dia del “llibre fòrum”, en la manera de fer i veure la vida.
Donar a la vida el seu pes real de dramatisme o trobar sentit d'humor al drama per la supervivència ? Són dues maneres d'entendre les vivències dures, de viure-les.
Em costa però, pensar que algú amb una experiència dramàtica com la que ha viscut l'Albert, en el període dels 14 als 24 anys de la seva vida, hagi fet d'ell una persona frívola e insubstancial. Val la pena llegir el llibre amb la innocència de la infància i entendre la seva manera de viure.
L'Albert ens dona el seu punt de vista i sense voler ser un llibre d'autoajuda, ens proposa com aconseguir ser una mica més feliços, més lleugers d'equipatge. Fins i tot ens proposa com aconseguir veure la gent especial que ens envolta i que ens ajuda, puntualment o al llarg de la nostre vida, en moments que els necessitem. Ell els anomena els “grocs”. També els descriu d’una manera ben especial. Ells formen part del seu “Món groc”, són les seves grans troballes en el camí de la vida. Assegura que n'hi ha 23 per cadascú i ens proposa com descobrir-los. Ens endinsa en el món dels sentiments. Fa que mirem al nostre voltant buscant aquella gent especial que alguna cosa ens ha ensenyat per millorar.
Amb frases intenses com: “lluitar amb el càncer et fa rumiar molt i aprendre grans lliçons”; “fins que no el fas part de la teva vida difícilment pots acceptar el que tens”; “em va fer saber qui sóc, com és la get que tinc al meu voltant, els meus límits i perdre la por a la mort”; “em va regalar pactes inoblidables d'amistat, els companys d'habitació”; “creu en els somnis i es faran realitat”; “creure i crear”; “respecte la persona en que t'has convertit”; “escoltat enfadat i veuràs com d'absurd n'ets”; “no arribis mai al punt del no-retorn”, etc.
Amb frases infantils o irreflexives com: “hibernar 20 minuts, com teràpia diària necessària” “tancar els ulls per saber si estimes a qui tens al costat” “caminar per riure” “no existeix el dolor” “ajunta els llavis, bufa i les coses es fan reals” o la proposta de “fer-se palles”.
Aconsegueix que en acabar el llibre o et quedi un somriure als llavis, vulguis conèixe'l d'immediat i parlar amb ell, o pensis que tot ha estat un absurd.
